CAMÍ DE CAVALLS GR-223
Es tracta d'un sender que recorre tot el perímetre de la costa de Menorca, per trobar el seu origen tindríem de tornar enrere en el temps fins al regnat de Jaume II, cap a l'any 1330. Posteriorment i en successius conflictes va continuar tenint un important paper en el control i defensa de l'illa. És un camí que en el decurs del seu traçat travessa infinitat de parcel.les de diferents propietaris, aquest fet comportava fa no massa anys que resseguir-lo en la seva totalitat crees alguns conflictes pel dret de pas. Actualment i després de moltes reivindicacions, es va aconseguir l'any 1996 que es crees legalment i de forma oficial una servitud de pas, l'any 2010 es varen acabar els treballs de recuperació i va passar a ser un camí públic.
Es tracta d'un camí que sense presentar cap mena de dificultat ens permet d'una manera còmode i plaent resseguir la increible costa menorquina. Els desnivells són reduïts i no comporten grans esforços, tan sols es tracta de caminar i caminar, fruint del paisatge i segons l'època donant-nos agradables banys en les indescriptibles platges per on passem. Tot el camí està balisat amb uns postes de fusta que indiquen l'etapa que estem fent (segons guia oficial) i una numeració complementaria dins de l'etapa que en cas d'emergència pot servir com a precís localitzador. La disposició d'aquets postes senyalitzadors és tan exhaustiva que no dona opció a què ens a sorgeixin dubtes del camí a seguir.
Com deia al llarg del seu traçat cal travessar nombroses finques de diferents propietaris. A l'illa de Menorca és costum històricament que aquestes propietats estiguin separades per sòlids murs de pedra seca, actualment i al llarg del camí s'han disposat portes en aquests murs, són boniques portes típiques a l'illa fetes amb la fusta de branques d'olivera borda. Estan dissenyades per què no es puguin abatre en la seva totalitat i resta accidentalment obertes, tenen un sistema de tanca igualment molt original i eficaç. En travessar una d'aquestes portes és preferible tancar-la suaument acompanyant-la amb la mà i evitar els cops bruscos.
MILLOR ÈPOCA
Les millors dates per fer el camí de Cavalls són la primavera i la tardor, en concret a la primavera el paisatge es guarneix amb una gran diversitat de flors, tanmateix molts camps de cereals estan ufanosos a l'espera de la sega i presenten suaus oscil.lacions de càlids colors. L'estiu és desaconsellable a causa de la calor extrema que pot fer caminar per les rostes zones interiors on per estones passa el camí (no tot són cales i platges). L'hivern pot ser una opció, però a part de la climatologia, cal tenir present que els dies són molt curts i cal mesurar amb atenció els trams d'etapa que puguem assolir en funció de la nostra forma física, per descomptat que de banys pocs en farem.
SERVEIS
Una de les principals problemàtiques del Camí de Cavalls, és la manca de serveis, en tractar-se d'una illa turística a la majoria d'indrets habitats per on passem, podrem observar que fora de temporada els establiments romanen tancats. Aquest aspecte s'accentua a la zona nord de l'illa que té un caràcter més agresta o diguem-li salvatge. No hi ha refugis o albergs i cal fer una bona selecció del principi i final d'etapa procurant que coincideixi amb algun establiment hoteler.
La qüestió del transport és un altre de les problemàtiques al llarg de tot el recorregut aconsello ser autosuficients amb aquest aspecte i no dependre d'horaris a menys que algú del grup i de forma rotatòria ens reculli diàriament a destí. En definitiva aconsello ser autosuficients tant amb el transport com amb el menjar, i sobretot portar bona provisió d'aigua, doncs difícilment en trobarem al llarg del camí.
LA NOSTRA ORGANITZACIÓ
En el nostre cas disposàvem d'una setmana per fer la meitat del Camí de Cavalls i per començar vàrem escollir el sector nord, que era a la nostra opinió, més salvatge. Com que es tractava d'una sortida en família vaig intentar que les etapes fossin d'una duresa progressiva, però assumible. Aniríem de Maó fins a Ciutadella, rebutjant però el tram de Maó a Cala Mesquida i el de Cala Piques fins a Ciutadella, és a dir dos curts trams al principi i al final del sector nord que discorrien per zones molt urbanitzades i desproveïdes d'interès, en total feríem uns 100 km efectius del Camí de Cavalls. Vam començar fent les dues primeres etapes i a continuació un dia de descans, tot seguit les tres darreres etapes i finalment ens quedava un altre dia de descans per poder fer les compres de rigor a ses illes, és a dir: ensaïmades, sobrassades i unes botelles de pomada. El nostre plantejament d'etapa diaria, venia a ser l'equivalent a dues etapes de la guia oficial.
Com a campament base vàrem escollir un punt que es trobes situat aproximadament al centre de l'illa, d'aquesta manera tindríem mes accessible las anades i tornades fins a les etapes. Estàvem a Son Bou zona amb extenses platges i molt residencial, un indret tranquil amb bons accessos i serveis (súpers, restaurants, farmàcia). Cal dir també que el vam escollir perquè el seu preu era super interessant i ara puc dir que va ser un encert.
Èrem quatre persones i pels desplaçaments vàrem optar pel lloguer de dos petits vehicles, de manera que cada parella en disposava d'un. Al matí sortíem amb els dos vehicles i anàven al punt d'arribada de l'etapa, deixàvem un vehicle, a continuació anàvem tots quatre al punt de sortida i allà deixàvem el segon vehicle. Al final d'etapa ens trobàvem el primer vehicle i tot seguit anavem a buscar el vehicle del punt de sortida, un cop recuperats els dos vehicles anàvem cap a casa i fins l'endemà que calia repetir l'operació. Aquestes operacions de deixar o anar a recollir ens comportaven com a màxim una hora cada una. Cal dir que a Menorca la xarxa viaria és molt bona, bones carreteres i bona senyalització, a més trobarem zones per aparcar amb seguretat a tots els punt de referència.
Per acabar diré que l'experiència viscuda es plenament recomanable, vam tornar entusiasmats i molt contents de tots els indrets que vàrem recòrrer. Menorca és un encant d'illa que enamora per l'autenticitat dels seu paissatge i la cordialitat de la seva gent. La natura es mostra en la seva plenitud, tot és net i tot està ben cuidat, el Camí de Cavalls (GR-233) es exemplar pel que fa a senyalització, equipaments i manteniment, seria la perfecció total si disposes d'albergs pels caminants o una xarxa de refugis forestals en els llocs més inaccessibles per evitar l'intrusisme o un ús inadequat.
PÀGINA OFICIAL DEL CAMÍ DE CAVALLS
TRAK GENERAL DEL SECTOR NORD (Maó - Ciutadella)
PUNT D'INICI: Far de Favàritx
RECORREGUT: Cala Caldés - Salines de Mongofra - Port Addaia - Arenal d'en Castell - Arenal de Son Saura - Cala Tirant
DISTÀNCIA: 17,60 km TEMPS: 8 hores TRAK
PUNT D'INICI: Far de Favàritx
RECORREGUT: Cala Caldés - Salines de Mongofra - Port Addaia - Arenal d'en Castell - Arenal de Son Saura - Cala Tirant
DISTÀNCIA: 26,70 km TEMPS: 9 hores TRAK
PUNT D'INICI: Cala Tirant (Platges de Fornells)
RECORREGUT: Cala Tirant - Carretera Cap de Cavalleria - Platja de Cavalleria - Cala Mica - Cala Morts - Cala Barril - Cala en Calderer - Penyals de Binifaldà - els Alocs
DISTÀNCIA: 22,50 km TEMPS: 10 hores TRAK
PUNT D'INICI: Els Alocs
RECORREGUT: Cala Pilar - Macar d'Alfurinet - La Vall - Cala Algaraiens - Cala ses Fontanelles - Cala Morell
DISTÀNCIA: 17,50 km TEMPS: 7-8 hores TRAK
PUNT D'INICI: Cala Morell
RECORREGUT: Cul de sa Ferrada - Far de Punta Nati - Bajolí - Pont d'en Gil - Cala Piques
DISTÀNCIA: 17,00 km TEMPS: 7 hores TRAK
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada