dijous, 4 de maig de 2017

AVENCS DE LA FEBRÓ I FERRADA DE LA TRONA


A bona hora ens hem posat en marxa i mentre fèiem camí cap a les terres del sud ha anat clarejant. El dia es presenta molt diàfan però massa ventós, esperem que afluixi, perqué ja sabem que les forces del deu Éol són las que més molesten a caminants, cicleros i tothom que li agradi tresca pels espais oberts de la geografia, amb l'excepció dels navegants. Després de haver fet un munt de corbes per carretera, arribem al refugi de La Mussara, situat en plena Serra de Prades. Volem fer un itinerari circul.lar multidisciplinari que inclou, al marge de la caminada, una mica d'espeleo i una curta via ferrada. Després de fer uns cafès al refugi, que per cert es troba ple de gom a gom, comencem a caminar. Anem bastant carregats, ja que portem corda i material específic per la ferrada. Per un camí empedrat arribem molt aviat al poble deshabitat de La Mussara i després de fer un tomb fins al marge del cingle per observar el paisatge, prosseguim pel camí que ens porta a travessar la carretera. Per pista arribem a una esplanada on hi ha el rètol que indica l'unió amb el GR-7, a aprtir d'aquí continuem per un camí dins del bosc, anant fent via fins arribar als Avencs de la Febró, aquesta part final el sender passa rasant junt a l'esquerda que queda molt mimetitzada amb la vegetació i no és massa visible, pel que cal tenir cura sobretot si anem amb nens. 
 Els Avencs de la Febró estan constituïts per unes esquerdes de grans dimensions que s'han format en el terreny, una fractura que a ocasionat un tall d'uns trenta metres de profunditat, suficientment estreta com per impedir un generós pas de la llum solar, pel que el seu interior és molt ombrívol. Resseguint el marge de l'esquerda, arribem a un indret on podem observar unes lloses inclinades i blocs per les que podem baixar al seu interior. Un cop a baix podem anar recorrent al seu interior que és un xic ondulat i ens obliga a fer curtes baixades i pujades. Feta una primera i més llarga baixada, a la nostra esquerra apareix la boca d'accés a la Cova Gran. Penetrem al seu interior que molt aviat ens aboca a una sala de grans dimensions, dins de la cova ens i podríem passar força estona, però nosaltres ens vàrem limitar a fer un curt recorregut circular que estava marcat amb pintura vermella i un fil guia que donava molta confiança. Aquest camí senyalitzat s'iniciava a la part superior del pendent de l'esquerra, just per sobre de la característica gran columna central. El seu traçat ens portarà a passar per alguns indrets molt reduïts que ens obligaran a arrossegar-nos per terra, finalment acaba abocant-nos de nou a la gran sala, però en el lloc oposat. És un recorregut entretingut i força interessant, que ens ofereix una petita immersió en el mon de l'espeleologia, sense altre dificultat que la que pot comportar a algunes persones el trobar-se en espais reduïts, vull suposar que aquestes persones ja no s'hi fiquen.
Sortim de la cova i de nou al gran passadís que conforma l'esquerda continuem el nostre camí, després de fer algunes sinuositats arribem a una acumulació de blocs, és el punt on està situada una petita ferrada que ens permet sortir de l'escletxa, també tenim l'opció de refer tot el camí i tornar pel mateix lloc. La ferrada remunta un mur vertical d'uns quinze metres, i està totalment equipada amb graons de ferro i cable de vida. Cal tenir cura perqué just on s'inicia la ferrada, l'escletxa continua, pero hi ha un vuit considerable que només podríem baixar fent un ràpel. Per remuntar la ferrada, tot i lo fàcil que pot semblar, aconsello portar un arnès i algun sistema d'assegurança, encara que només sigui per aturar-nos uns segons a descansar, si cal.
Un cop a dalt, si seguim un centenar de metres a l'esquerra, segons hem sortit, trobarem un discret sender que ens portarà de nou al camí. Refem el camí per on havíem arribat abans d'entrar als avencs fins a l'esplenada on hi ha el rètol d'unió amb el GR-7 Anem a l'esquerra tot seguin el GR i al cap d'una bona estona de seguir la pista trobem un rètol que ens indica la direcció al Grau dels Racons. Prenem aquest camí que de baixada ens porta a travessar la carretera, passem pel costat d'uns camps fins a ensopegar amb un nou sender. Deixem de banda la desviació a l'Hospital dels Carlins i continuem baixant el petit grau fins que el sender ressegueix horitzontalment el cingle per dins del bosc. Poc més endavant, en el punt on sembla que el camí fà una inflexió a la dreta, remuntem la torrentera (fites i senyals), i ràpidament arribem a l'inici de la ferrada. 
La ferrada és curta peró intensa, d'inici té una primera tirada una mica selectiva, com moltes ferrades. Un cop hem superat el nivell dels arbres s'inicia una interessant travessia horitzontal que marca el caràcter de bona part de la ferrada. Arribem a una lleixa on si volem podem donar per finalitzada la via. Si volem continuar, a partir d'aquí ens cal muntar un ràpel d'uns deu metres, a continuació un curt pont tibetà i seguidament tan sols ens queda remuntar un mur bastant dret que ens deixa a l'Hospital dels Carlins situat al mateix nivell que la lleixa per on podíem abandonar, pel que considero que és un afegit una mica absurd, tipus "parc temàtic". Aquesta ferrada és considerada com a fàcil i en algunes ressenyes apte per a iniciació.
Per la tornada nosaltres vam seguir un trak trobat al Wikiloc, però va resultar bastant fotut, camins molt difusos i força emboscats. Aconsello que de l'Hospital dels Carlins remuntem fins a la carretera i tornem per ella plàcidament al refugi que no està massa lluny.

                                VÍDEO                     FOTOS                     TRAK                       MAPA


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada