dimecres, 14 de novembre del 2018

ORDESA A LA TARDOR


Aprofitant que som a la tardor i estem per la zona d'Ordesa decidim anar a fer un tomb per la fageda, i de camí per visitar també les cascades. Total que avui ens toca fer turisme total, som al pont de l'1 de novembre i quant a primera hora arribem a l'aparcament de La Pradera ja hi ha un bon grapat de cotxes, intuïm per tant que no serà una visita tranquil.la i reposada, potser tampoc no ha estat la millor idea venir a visitar el Parc Nacional en un pont tan festiu. El recorregut que volem fer té dues finalitats visitar les cascades i endinsar-nos una mica a la fageda, sense arribar a les parts superiors on hi ha les Grades de Soaso. Tot el camí està molt ben senyalitzat i avui per desgràcia també massa freqüentat amb tot el que comporta, gent xerrant, rient, corrent..etc., no és que siguem uns insociables però aquest ambient no és el que desitxes per visitar un paratge d'aquesta bellesa. Les cascades baixen esplendoroses, en concret la del Estrecho resulta impressionant per la seva recargolada configuració vertical, i de la fageda no cal dir massa cosa, esplendorosa malgrat que aquestes hores del matí el sol no hi arribi. La tornada decidim fer-la per l'altra costat del riu, així és que el creuem pel Puente de Arripas. Aquest altre marge resulta molt menys transitat i fins i tot més bonic, en estar en el costat més obac, la fageda ens acompanya quasi fins a La Pradera on tenim el vehicle. Com sempre  el Parc Nacional ha resultat impressionant i per fi després de tants anys de passar-hi camí dels cims, hem trobat el moment de fer-hi una passejada sense presses.

                                  VIDEO                                        FOTOS                                            TRAK

                                


CASTILLO MAYOR



Fent honor al seu nom el Castillo Mayor s'enlaira altiu com una fortalesa aïllada que domina tot el territori que l'envolta, és d'aquelles muntanyes que et criden a pujar-hi. Situada en els límits amb el Parque Nacional de Ordesa, la seva situació privilegiada ofereix una extensa panoràmica de tot el territori. Una forta nevada primerenca a fet que els nostres plans de pujar el Tendeñera se'ne anessin a norris, per aquesta causa i aprofitant que estem per aquesta zona del Pirineu tan interessant, hem dissenyat un plan B a la recerca d'alternatives. Escollim el Castillo Mayor, que tot i el seu aspecte aguerrit supera per molt poc la cota dels dos mil metres, per tant la nevada i serà menys intensa.
A la població d'Escalona prenem la carretera que puja fins a Puértolas, un bonic poblet de muntanya d'on es gaudeix d'unes vistes fantàstiques, passat el poble i poc després de la bifurcació de Buerba i Escuain, aparquem. Per bon camí comencem a caminar pel llarg i ample llom carener, guanyant alçada molt lentament fins apropar-nos a la base de l'embut que observàvem des de l'aparcament, i per on per pendent més accentuat i regular comencem a remuntar-lo fins arribar a una caraneta que domina Los Llanos del Castillo Mayor, curiós altiplà inesperat. Podem observar l'ampli vessant que ens caldrà pujar per arribar al cim, del que ens a separa quasi tres-cents metres de desnivell.
De la caraneta baixem fins a la plana per tal d'anar a buscar el camí de pujada, senyalitzat amb una gran fita, és important trobar el camí perquè d'altra manera la progressió se'ns pot complicar força a causa de la naturalesa càrstica del terreny que arribant a les parts superiors constitueix un enrevessat lapiaz. Un cop al cim s'ens ofereix un panorama a vista d'ocell de tot el seu vessant nord dominat per verticals parets, podem observar sota nostre el poble d'Escuain i la profunda gorja del riu Yaga i just enfront, tot el massís d'Escuaín amb la seva llarga carena que s'exten dels cims de Las Marias fins a la Pala de Montinier, un conjunt de muntanyes que amaguen un sistema subterrani dels més importants en l'àmbit mundial. Com en el nostre cas, a les cotes altes hi havia molta neu, el camí quedava enterrat i la progressió es va fer complicada, per aquest motiu decidim baixar del cim resseguint la traça de pujada fins al pla. Un cop baixat l'embut ens desviem per una bifurcació que fent llaçades ens deixa a la pista forestal que ens portarà xino-xano fins a l'aparcament.

                       
                                  VIDEO                          FOTOS                           TRAK                             MAPA






dilluns, 12 de novembre del 2018

CUEVA DE SESO

La Cova de Seso es troba molt propera a la població de Boltaña junt al llogaret de Seso. Sortint de Boltaña en direcció a Fiscal trobem una bifurcació a mà esquerra on un pont travessa el Riu Ara, és la carretera que porta a Campodarbe i Sabiñanigo, tot just travessat el pont surt una pista a la nostra dreta amb rètol indicador a Seso. Prendrem aquesta pista que és apte per a qualsevol vehicle fins que fets uns 1,5 km arribem a una tanca junt a una caseta, deixarem el cotxe aquí. Travessem la tanca fins al proper revolt on la pista travessa el torrent, en aquest punt caldrà que remuntem pel marge esquerre orogràfic de la torrentera intentant buscar per terra unes fletxes vermelles de senyalització. El camí remunta entre la densa vegetació fins que finalment arribem a terreny més esclarissat i de naturalesa rocosa on i trobem l'esquerda que és la boca d'entrada a la cova. La cova en si no presenta cap dificultat, i al marge de portar unes bones llums frontals no requereix cap altre tipus de material, i malgrat que en algun punt ens cal ajupir, tot el recorregut el podem fer incorporats a excepció de la sala terminal on hi ha un gran gorg que per accedir-hi ens caldrà arrossegar-nos uns pocs metres

                       VIDEO                               FOTOS                              TRAK                                MAPA






FERRATA SORROSAL


Situada al costat mateix de la població de Broto es troba la Cascada de Sorrosal un dels atractius turístics de la zona, i en aquest marc aquàtic  s'ha instal.lat una ferrada molt particular. A diferència del que estem acostumats en vies ferrades, aquesta està traçada en un ambient totalment aquàtic. Inicialment remunta el front de cingle per on es desprèn la cascada per a continuació travessar un curt túnel excavat a la roca que ens deixa a l'engorjat del Torrent de Sorrosal. Un cop aquí segueix riu a munt molt propers a la seva llera fins arribar a una primera cascada on acaba la ferrada d'ambient aquàtic. La tornada fins al poble la fem per camí inicialment equipat. És una ferrada fàcil que està classificada com a K3 i que malgrat el seu aspecte de verticalitat, crec que pot ser apte per a qualsevol persona que si vulgui iniciar.                                                                                                                                                                                                  VIDEO                          MAPA





PEÑA DE LAS ONCE

 Tancant per l'Est el Massís del Cotiella hi ha una llarga i lineal carena formada per un conjunt de cims amb noms força curiosos de caire horari com ara: Peña de las Diez, de las Once i del Mediodia. De les poblacions de San Juan Plan, Plan i Gistaín feient servir aquestes prominències geogràfiques com a rellotge solar i probablement a més, devien tenir altres punts de referència pels quarts i les mitges hores. Som al pont del dotze d'octubre i hem vingut a pujar la Peña de las Once. De Barbaruens hem remuntat per bona pista fins a un dels reduïts espais d'aparcament que hi ha ganyant així una fatigosa caminada. Avui pujarem al Refugio de Armeña, un petit refugi lliure amb una capacitat de fins a 16 persones. A mitja tarda quan arribem al refugi ja hi ha un grup de 6 persones i al llarg de la tarda i capvespre van arribant més grups de manera que acabem sent tot una bona colla i a l'hora de dormir ens anem enllaunant per totes les raconades de dins del refugi.

 Comencem a caminar que encara és fosc i amb l'ajut dels frontals anem remuntant pel vessant tot resseguint un sender GR que porta al Collado del Ibon. Arribant a una primera collada comença a clarejar, continuem fins a les proximitats del coll i derivem cap a la dreta per tal d'anar a buscar l'inici de llarga carena que ens té de portar fins al cim. Un sender força marcat a la tartera ens porta fins al llom d'inici, a partir d'aquí cal superar el fort pendent per camí poc definit fins a la Peña de las Diez a la qual arribem en sana competició a las 9:59 h. Continuem per l'estètica carena  per un camí força marcat i possant cura dels estimballs del costat dret. Arribem a la Peña de las Once i después d'estar-hi una bona estona iniciem el descens refent camí fins a la Peña de las Diez. Sobrepassada aquesta i per tal de no tornar a refer la totalitat de la carena, comencem a baixa pel vessant en direcció al Collado del Ibon, Quan ja ens hi apropem cal que ens desviem cap a l'esquerra per tal d'evitar uns esperons de rocosos, per fort pendent arribem al coll. De nou al refugi recollim tot l'equip, mengem una mica i després de dir adéu a una nombrosa colla d'excursionistes d'un grup de "singuels", tirem cap avall.
El descens el fem pel Barranco de Bilsé, que s'inicia a la torrentera del costat mateix del refugi. Tot i ser també un camí GR no està massa definit ni senyalitzat, per sort anem trobant fites que ens van indicant els millors indrets per on creuar el torrent, la qual cosa ens cal fer unes quantes vegades. A mesura que progressem el camí  s'aparta del riu i resseguim una bona estona enlairats pel seu marge dret dominant un sector on el riu s'engorja a les profunditats. Anant resseguint fites i amb forta baixada el sender juga amb l'orografia i troba el lloc per on retrobar de nou al riu. Anem fent camí per un sender que cada com és més i més marcat fins que ens aboca a una pista que ens permet arribar fins a l'aparcament. Com a nota diré que el Torrent de Bilsé pot ser complicat de fer en qualsevol dels seus sentits a causa de la manca de senyalització o manteniment, Amb poca visibilitat pot ser molt perdedor a més té algun sector per terreny enrevessat que no obstant amb llum de dia podrem resoldrem fàcilment.


VIDEO                           FOTOS                           TRAK                               MAPA

diumenge, 11 de novembre del 2018

COVA DE LES RONDES (integral)

De nou hem tornat a la Cova de les Rondes, han passat quasi dos anys del primer intent en el qual no vàrem ser capaços de trobar la sortida, en aquella ocasió amb un accés d'optimisme i sabent que teníem de sortir per un altra boca, vam retirar la corda del rapel. Després d'estar divagant per l'entremat laberíntic del seu fons sense trobar un camí de sortida, es va convocar el comitè de crisis i va tocar remuntar de nou el pou de 10 metres fent virgueries. Un cop a fora alguns vàrem decidir que davant d'aquest fracàs posaríem el nostre material d'espeleo a la venda. Però bé, el temps ha anat passat i el tema de la Cova de les Rondes ja començava a picar, així és que de nou ens i vam introduir i en aquesta ocasió amb el ferm propòsit de què o bé trobàvem la sortida o ens i quedàvem a viure. Finalment la perseverança donava els seus fruits i se'ns va fer de nou la llum per un indret per al qual no havíem entrat. Trobareu una descripció del recorregut en el Blog de Muntanya del company J.Rafel Alsina.

                                  VIDEO                       FOTOS                        TRAK                          MAPA    


dijous, 27 de setembre del 2018

GORGAS NEGRAS (Riu Alcanadre)

Ara fa 34 anys veníem a fer les Gorgas Negras, eren els inicis d'aquesta modalitat d'esport anomenada descens de barrancs o canyoning, de fet nosaltres descobríem aquests racons que amagava la serra a partir del llibre de Patrice de Bellefon "Pirénées les 100 plus belles courses et randonnées" de la col.lecció dirigida pel prestigiós Gaston Rébuffat) i que és va publicà l'any 1976. Entre les excursions proposades al llibre hi havia la del Riu Vero, així és que no vam trigar massa a anar-hi, després li va tocar el torn a la Peonera i el Mascun i finalment ens atrevíem amb les Gorgas Negras del riu Alcanadre. El llibre "La Sierra de Guara" del Cayetano Enriquez de Salamanca feia una  àmplia descripció del descens. Ens va costar més de 10 hores arribar fins al Puente de Pedruel, el material d'aquella època no era tan sofisticat com el d'ara ni utilitzàvem els neoprens (almenys nosaltres),  entrar en un d'aquests grans engorjats de Guara implicava sempre una certa dosis d'incertesa del que teníem pel davant, tot una aventura i que sovint fèiem en solitari, érem quatre gats els que ens passejàvem per Guara, no era coma ara. Amb el pas dels anys la Serra de Guara s'ha globalitzat i en els mesos d'estiu visitants d'arreu omplen engorjats i pobles de tal manera que acabes prescindint d'anar-hi per aquestes dates més conflictives. La bona climatologia, el paisatge i els aromes de les flors i plantes que recobreixen tota la serra a fet que molta gent de fora, principalment francesos si hagin establert amb una segona residència. Fent comparacions encara que siguin una mica exagerades, es similar al dels alemanys a ses illes.
Aquest matí ens hem posat a caminar pel voltant de les sis del matí, amb l'ajut del frontals hem baixat fins al Mascun i remuntat el Barranc d'Andrebot, començava a clarejar arribant al Collado de Sant Cristobal, total que hem estat més de tres hores per arribar a l'entrada de les Gorgas Negras. La principal particularitat d'aquest engorjat és la seva longitud, una estret i sinuós carreró aquàtic sense escapatòries possibles i sí més no, molt enrevessades. Tècnicament és bastant fàcil, els ràpels no són complicats, però aixó sí, cal fer moltes desgrimpades sigui per oposició entre llastres o escolant-nos per orificis. El cabal d'aigua és determinant i molts dels passos que en situacions de normalitat són un divertimento amb gran cabal és compliquen força. La longitud de les Gorgas Negras és un altre punt a tenir en compte sobretot si anem amb persones poc àgils amb aquestes operacions de progressió, En cas de patir un accident, aquest aïllament també és un factor a tenir en compte, doncs l'arribada d'ajut es pot perllongar molt.
En arribar a la llera del'Alcanadre vam observar que les aigües estaven una mica torbes, no tenien la transparència que normalment presenten, això sens dubte comportaria un problema en la progressió, no es veia el fons i per tant no sabies on trepitjaves, conseqüència una constant de relliscades i ensopegades. També implicava que en molts indrets on fos possible saltar, en no veure el fons i els seus obstacles coma ara grans rocs i troncs d'arbre, tots aquests petits problemes afegits a què el nostre grup era de vuit persones, i les operacions de rapel s'allargaven més del compte, va fer que arribéssim a la Pardina de Sant Cristobal pel voltant de les sis de la tarda i com que ja estàvem una mica farts de tanta aigua i tantes relliscades vam decidir deixar El Barrasil per un altra ocasió.
De la Pardina vam remuntar fins al Collado de Sant Cristobal i desfet el camí del matí, fins a Rodellar, total de les aigües de l'Alcanadre fins a la cervesa de Rodellar-village una hora i mitja. Després de trenta-quatre anys havía tornat de nou a baixar aquest formidable barranc que s'encaixona entre vessants que superen en algun punt els mil métres de desnivell. Un indret feréstec i autèntic que espero es conservi per sempre, jo he tingut la sort de conèixer-lo primer en un estat primigeni i ara de nou amb més anys a l'esquena i l'he tornat a retrobar la seva essència de màgia i misteri.

                         V I D E O                              F O T O S                                  M A P A                  

dimarts, 25 de setembre del 2018

PIC DE LUSTOU



El Lustou és probablement un dels tres mils més oblidats de la serralada i en aquesta ocasió hem decidit obtenir dos cromos de la nostra col.lecció de cims menys visitats o rellevants del Pirineu, ahir va ser l'Arbizon, un cim que ens va encantar, i avui li toca al Lustou. Pugem pel seu vessant nord, per la vall de Rioumajou on el desnivell tot i ser important és assumible gràcies a un bon sender que permet progressar còmodament. Des de la zona d'aparcament de Frédancon remuntem inicialment per bona pista fins just abans de creuar el pont del torrent on trobem un sender a la nostra esquerra que és l'inici de la gran remuntada que ens tocarà fer. Més amunt travessem un bonic bosc i a continuació resseguim pel marge esquerra orogràfic de la torrentera amb bones vistes sobre el conjunt de cascades procedents d'una surgència que neix uns centenars de metres més amunt. Per terreny ja més obert i desproveït d'arbres anem remuntant el vessant fins arribar a la Cabana de Lustou d'ús exclusiu per a pastors. Seguim remuntant el pendent de la muntanya fins que davant nostre apareix tot el flanc del Lustou que ens cal remuntar pel costat de l'esquerra segons el veiem. Un camí on en ocasions ens cal ajuda de les mans ens acaba deixant a la carena just en un punt on hi ha restes del mur d'un bivac o similar. Ens queda un llarg crestall a superar on haurem d'anar resseguint algunes fites i progressant de forma entretinguda per entre els blocs segons anem endevinant els millors indrets, Un cop al cim de nou ens apareixerà tot un mar de muntanyes, és la recompensa a l'esforç. Tornarem pel mateix indret i com sempre acostuma a passar la baixada se'ns farà bastant llarga.

                                          VIDEO                 FOTOS                    TRAK                         MAPA


PIC D'ARBIZON


El Pic d'Arbizon situat a dins de França al departament dels Alts Pirineus és un d'aquells cims que de tant en tant veus a les guies i ressenyes i que mai decideixes d'anar-hi a causa de la seva llunyania. Es troba dins de la Reserva Natural Regional d'Aulon i per la seva situació algo separada de la carena principal constitueix un mirador de primer ordre de tot aquest sector dels Pirineus francesos. La seva ascensió no comporta cap complicació i des de les granges de Lurgues on si arriba per carretera des d'Aulon un sender molt ben senyalitzat ens acaba portant fins al cim. Bona part del camí es realitza a través d'un bonic paisatge de prats alpins i és en al darrer tram on comencem a trobar un terreny més rocallós. A mitja pujada i arribant a una petita franja rocosa trobem una generosa surgència, aquest punt marca l'inici d'una curta i fàcil grimpada que farem per una canaleta situada a la dreta. Arribant a la bretxa d'Aurey tenim dues opcions, anar remuntant resseguint el fil de la carena, o prendre un sender que remunta a mig flanc, nosaltres vàrem pujar pel primer i baixar pel segon i he de dir que el sender que anava per la carena estava en millors condicions. Dalt del cim hi ha una antena, segurament un repetidor de telefonia que li treu una mica d'encant, però que podrem ignorar donat l'ampli panorama que ens ofereix l'Arbizon. A la zona no hi ha refugis de muntanya i per l'allotjament vàrem utilitzar una gite situada al poble de Fabian "Espace et Montagne" molt recomanable.

 
                          VIDEO                          FOTOS                              TRAK                                 MAPA


dilluns, 24 de setembre del 2018

ESPOLÓN DE LA VIRGEN (Rodellar)


Després de dinar a Abiego ens hem acabat d'endinsar a la Serra de Guara fins arribar al poble de Rodellar, on hem vingut per fer demà les Gorgas Negras. Quatre hem pogut sortir aquest divendres matí i la resta arribaran aquest vespre al camping on hem llogat un bungalow. Aquesta tarda aprofitarem per baixar fins a la gorja del Mascun per tal de fer la via ferrada de l'Espolón de la Virgen, un recorregut bastant assequible (K2) pero molt estètic en el seu traçat. L'aspecte més rellevant de la ferrada és se'ns dubte el seu teló de fons, la Gorja del Mascun, un medi dominat per l'arquitectura vertical i on l'aigua i l'erosió han deixat una estètica empremta en forma de laberint rocós que s'estén al llarg de tot el canyó. La ferrada està molt ben equipada i arribant a la seva part superior i trobem l'ermita de la Virgen del Castillo, un mirador privilegiat de tota la zona. Al principi de la ferrada un rètol ens avisa del risc geològic per caiguda de grans blocs de pedra a causa de la fracturació de l'esperó on es troba la via. Tot pujant vàrem poder observar alguns sensors fixats a la roca per detectar moviments del terreny. De l'ermita un camí força pedregós ens porta inicialment de baixada, a creuar el torrent. Poc més endavant, i ja de pujada ensopeguem amb un camí més ample que ens portarà mig planejant fins a Rodellar                 VIDEO            MAPA

dimecres, 12 de setembre del 2018

EN PIRAGUA PEL DELTA DE L'EBRE

 
A vegades els bons moments apareixent quan menys t'ho esperes, de sobte allo que no t'esperaves pero que ben segur desitjaries, es fa realitat, i això és el que ens ha passat en aquesta ocasió. Hem vingut al Delta de l'Ebre a passar uns dies a lo de sempre, alternar moments de platja i bany amb d'altres per recorre els seus espais naturals a la recerca i caça fotogràfica de tot allò que tingui ales i es posi a tiro. Som a la badia del Port dels Alfacs molt a prop del port de Sant Carles de la Ràpita, perquè aquí hi ha una base de lloguer de piragúes. Les tranquil.les aigües d'aquest port natural són idònies per a remar pausadament. Pensem fer un curt recorregut d'uns set quilòmetres que per entre les muscleres ens portarà fins a l'embocadura del canal de sortida de la Llaguna de l'Encanyissada.
Comencem a remar pausadament, el dia està una mica enteranyinat i reflexa tons metàl.lics a la superfície de l'aigua, fa una hora que hem sortit que parem a fer un mos en un dels xeringuitos flotants que hi ha a l'interior de la llacuna, tota una extravagància. Musclos, ostres i vi o cava abans de prosseguir el nostre camí. Després de fer algunes arriscades maniobres per tornar a pujar a la piragüa ens posem de nou en marxa, a poc a poc ens anem apropant a l'entrada del canal que comunica la badia amb la llacuna de l'Encanyissada una de les més extenses del parc natural, de la superfície emmirallada que tenim per davant nostre observo uns puntets que es mouen, són flamencs!...però molts flamencs!!!
Seguim apropant-nos amb silenci fins que notem que comencen a manifestar certa inquietud per la nostra presència, de sobte comencen a enlairar-se com aeronaus i el cel s'omple del brogit del seu aletejar. El nostre cel proper està ple de flamencs que volen en totes direccions i nosaltres som al centre d'aquest espectacle, els intrusos dels quals s'allunyen. Amb les preses no arribo a reaccionar amb la meva reduïda cambra Gopro i amb limito a gaudir d'aquest paisatge irrepetible.
Finalitzen el seu vol i aterren a uns dos-cents metres de nosaltres, ens adonem però, que un reduït grup d'uns cinquanta flamencs ha decidit quedar-s'hi, ens hi anem apropant fins que també decideixen posar aigua pel mig i arrenquen a volar (foto superior) La conclusió és que en ocasions i quan menys t'ho esperes el medi natural ens ofereix aquests regals que activen tots els nostres sentits i romanen per sempre.

VIDEO                           MAPA

divendres, 7 de setembre del 2018

FERRATA FORADADA DEL TOSCAR
























Situada junt a la N-260 en el seu pas per la comarca de la Ribagorza molt a prop de la població de la Foradada del Toscar trobem aquesta interessant ferrada de traçat elegant i sinuós. Molt ben equipada, permet progressar amb seguretat al llarg de tot el seu recorregut. S'inicia remuntat un agosserat esperó de roca i al llarg del seu traçat i trobem de tot, ximeneies flanquejos, desgrimpades i un parell de ponts tibetans molt ben equipats. Està catalogada de nivell K4 i estarem unes dues hores per fer-la. Per accedir-hi cal que sobrepassem aproximadament 1 km  la població de la Foradada del Toscar direcció a Ainsa, Una pista a la nostra dreta amb espai per aparcar és la referència, Caldrà pujar uns 20 minuts per la pista (ramals a la dreta) fins que aquesta finalitza quasi al peu de la ferrada. El descens ens comportarà uns 15 minuts per sender costerut fins a la pista.

       VIDEO                                   MAPA

dilluns, 27 d’agost del 2018

DE SONAVIA A LAREDO POR LA COSTA



Interesante recorrido por  este tramo de costa que nos ofrece bellos y dilatados paisajes de un litoral agreste y cambiante. De Sonavia y desde la Playa de Valdearenas iniciamos el ascenso de la ladera del Monte Candina a través de helechales y con una visión del paisaje que va mejorando según ascendemos. Una corta trepada nos sitúa en un amplio llano donde podemos recuperar fuerzas, el límite del llano domina un vertical acantilado de 250 metros, aquí en Candina se encuentran algunas de las paredes más altas del Cantábrico. Progresando ahora hacia el Oeste a través de esta zona más llana y abierta llegamos a un corto paso vertiginoso equipado con una cuerda. Superado este paso empezaremos un fatigoso descenso por camino pedregoso y de mal progresar hasta llegar al llano donde proseguimos por pista. De paso por las cercanías de la Playa de San Julián, todo y que nos requiere un fuerte descenso merece una visita, sobretodo si la meteo nos permite darnos un baño. Seguimos nuestro camino ascendente por pista hasta que la dejamos para coger un sendero que resigue mas cerca de la línea de costa, finalmente llegamos a un collado donde encontramos una pista que de bajada nos llevará hasta Laredo.

                                         VIDEO                                 TRACK                                    MAPA





FARO DEL CABALLO (Cantabria)



En Cantabria junto a la población de Santoña se eleva el Monte Buciero de 378 m de altura que domina las Marismas e Santoña y buena parte del litoral próximo. Grandes acantilados se recortan a pico sobre el mar  en su vertiente Este, y es en esta zona de bravo litoral donde encontramos el singular Faro Del Caballo, a diferencia de otros faros no se encuentra en una zona elevada sino que está situado sobre una plataforma rocosa a 20 metros por sobre del nivel del mar y para acceder a él se precisa bajar por un conjunto de tramos de escalera que de forma ininterrumpida precisan de un total de 760 peldaños. De Santoña hasta el faro se accede por un camino-pista sin complicaciones que nos sitúa en un cruce de caminos de nombre Cuatro Caminos, una vez aquí tomamos a la derecha de bajada hasta el inicio de las escaleras. Para el regreso nosotros realizamos el Camino del Ecosistema del Bosque que por amplio sendero atraviesa un espeso encinar hasta llegar al Fuerte de Napoleón. Del fuerte y ya por pista bajamos de nuevo a Santoña justo en el punto donde iniciamos el recorrido. Los peldaños de descenso están desproporcionados por lo que se confiere a la escalera de una pendiente exagerada donde tenemos de poner atención. Todo el tramo de escaleras se halla equipado en su totalidad por un cable de seguridad que nos dará confianza en el descenso y será de gran ayuda en la subida.

                                          VIDEO                              TRACK                                   MAPA