dissabte, 25 de febrer de 2017

GR-1 ANANT FENT CAMÍ (etapes 15-16)

A poc a poc i mes darrera mes, seguim fent camí a través del GR-1 el Sender Transversal de Catalunya, fins ara portem fetes setze etapes i ens en manquen tant sols quatre, no ens n'adonarem i ben aviat començarem a sentir la remor de les onades. A la pròxima etapa deixarem la Catalunya muntanyosa i farem la transició a las planes ampordaneses dins d'un àmbit més agrícola però menys forestal. Segurament que en aquestes darreres etapes trobarem a faltar la frondositat dels boscos i la  travessia de colls, i probablement enyorarem també l'esforç de superar llargs pendents que sabem que sovint ens ofereixen grans panorames i llargs descensos. Aquests petits reptes que ens imposem amb il.lusió són com la vida mateixa, un caminar sempre endavant, anant fent camí i pausadament superar tots els obstacles que ens van sorgint. Com deia és una qüestió de superació, però també d'actitud personal i d'experiència, la que a través dels anys em anat adquirint mentre deixàvem enrere obstacles i barreres. I quan un dia arribem al mar i aquest camí s'acabi, molts d'altres ens estan esperant, perquè aquí està la nostra actitud i el nostre esperit aventurer que ens impulsa constantment a la descoberta.

                            VIDEO          FOTOS-15           FOTOS-16            TRAK-15             TRAK-16

dimecres, 15 de febrer de 2017

PUIG DE LES MORRERES I PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES


Just ara fa quatre anys que m'estrenava en la pràctica de les raquetes de neu i precisament ho feia aquí mateix al Pedró dels Quatre Batlles, en aquella ocasió fèia un vent huracanat que va acabar transformant-se amb violent torb. Avui hem vingut una colla de sis amics on dos d'ells, la Lidia i en Fernando, també si estrenen, fa un dia una mica velat però a mesura que anem guanyant alçada va millorant. Hem sortit del Refugi del Bages situat a peu de pistes i on per cert ens han ofert un molt bon servei. Per problemes "tècnics" hem començat a caminar una mica tard, però hem anat agafant ritme i ens hem plantat amb rapidesa al Mirador del Querol, d'aquí hem resseguit l'àmplia valleta que en direcció oest s'encamina cap al Puig de les Morreres, un curt tram carener ens deixa al cim ocupat per un gran repetidor de telecomunicacions.

Per sota nostre tenim una visió a vista d'ocell de tot l'entramat d'engorjats que constitueixen el Clot de Vilamala, on destaquen la Mola de Lord i el Planell de Sòbol. A la seva esquerra Sant Llorenç de Morunys amb el darrera fons de l'Embassament de la Llosa del cavall i el Pla de Busa. Del cim comencem a davallar cap els Plans de Bacies que travessem en tota la seva extensió passant molt a prop del malmès Refugi de la Bofia. Comencem a remuntar primer per l'amplíssim vessant de el Vulturó i seguidament un últim repetjó que ens deixa en l'ampli cim del Pedró dels Quatre Batlles.



Observo que en el cim a diferència de l'altra ocasió, hi han instal.lat unes taules orientatives per tal de reconèixer l'horitzó muntanyós que tenim pel davant nostre, entre d'altres podem identificar tota la Serra del Cadí, algunes muntanyes d'Andorra, la Pica d'Estats, l'Aneto...etc. Pujant també hem observat el Cotiella, el Turbón i la Serra de Guara. Com que el dia s'ha anat espatllant decidim deixar de banda una proposta que l'estació d'esquí fa de recorregut amb raquetes i ens dirigim per la via més curta a buscar la pista que baixa de l'Estivella. A partir d'ara en caldrà travessar tot l'ample de l'Estació d'Esquí del Port del Compte, per tal d'arribar fins al Refugi del Bages on tenim els vehicles. Dins de les possibilitats que ens ofereix el terreny procurem anar sempre pel marge exterior de les pistes i quan no és possible anar ben arrapats i en fila pel límit d'aquestes. També aprofitem curts trams de camins d'unió entre diversos sectors per on no passen esquiadors i quant ens veiem obligats a travessar pel vell mig d'una pista, vigilem que no baixi ningú i ho fem amb rapidesa, i sempre si és el cas donant preferència a l'esquiador. Quant ens falta mitja hora per arribar al refugi el temps empitjora força i comença a nevar, hem tingut sort de poder aprofitar aquest lapse de bon temps per realitzar aquest circuit, totalment aconsellable per les persones que es volen iniciar en aquesta pràctica d'excursionisme hivernal. Aquí a la Serra del Port del Compte poden trobar una orografia sense compromisos i un paisatge del més divers

                                  VIDEO                   FOTOS                  TRAK                     MAPA



dissabte, 4 de febrer de 2017

TORRETA DE L'ORRI

Després d'una gran nevada la muntanya ens ofereix sempre un nou al.licient paisagístic a afegir a la nostra sortida, una suau i contundent uniformitat dels relleus que contrasta amb la imatge de fragilitat que transmeten les branques dels arbres doblegades pel pes de la neu. Són aspectes tots ells efímers i cal aprofitar el moment, ja que en qüestió d'hores un procés de transformació ho tornarà tot al seu estat original, la neu de les branques caure a terra i els camins es farciran de traces. 
Ja fa uns dies que un front polar va deixar importants gruixos de neu, tant al Pirineu com a la Catalunya central i aquest cap de setmana que nosaltres teníem previst fer una sortida amb raquetes ha coincidit amb què el divendres un nou front ha incrementat els gruixos, així és que podem trobar les condicions idònies per a trobar un paisatge hivernal insuperable. Com que la muntanya està molt carregada de neu i els butlletins valoren el risc d'allaus en quatre, decidim anar al pic de la Torreta de l'Orri, un lloc molt adient per fer raquetes o inclús esqui de fons, on els relleus són amables i no hi trobarem vessant exposats. Sortirem a mig matí, d'aquesta manera ens assegurem de què les màquines llevaneus hauran fet la seva feina per la zona del Port del Cant, lloc d'inici del nostre recorregut.Volem fer un itinerari circular de dos dies i com sempre amb propòsit, per sobre d'altres aspectes, de poder gaudir plenament de la muntanya en bona companyia. El dissabte pujarem per la Serra Seca fins al Refugi de les Comes de Rubió, el diumenge farem el cim, baixarem de nou al refugi i retornarem al Port del Cantó per la pista del fons de la vall.


És dissabte 27 de gener que pels voltants de les dues hem arribat al Port del Cantó, la carretera com era de suposar està en perfectes condicions, però el que no han fet les màquines llevaneus ès netejar l'àrea d'aparcament situada al mateix port. Ens costa trobar un racó on poder aparcar, ja que molta gent ha previst pujar fins aquí a tocar neu i tot està replè de vehicles aparcats d'una forma anàrquica. Total que finalment amb més pena que gloria i empenyant munts de neu aconseguim aparcar també d'una manera maldestra, Si les màquines hi haguessin dedicat deu minutets, hauria estat un dia perfecte per a tots els conductors que hem vingut fins aquí. Sota un cel molt cobert, comencem a caminar obrint traça en direcció nord, de seguida entrem al bosc, ens a són de gran ajut els senyals grogues pintades als arbres. Superat el vessant boscós arribem al Pla Muntaner, una extensa plana que al estar recoberta de neu i no haver-hi traça marcada ens a servim del GPS. Amb suau pendent i seguint en direcció nord anem travessant aquesta àmplia zona planera que  acaba coincidint amb el traçat de les pistes d'esquí de fons de Sant Joan de l'Erm. Arribem a un indret on un rètol indicador ens assenyala que la pista descendent de l'esquerra porta al proper refugi. 
El refugi és un indret força acollidor que ofereix un excel.lent servei. El diumenge a bona hora ens posem en marxa, el dia promet. A poc de sortir del refugi el sol comença a tenyir de daurat els vessants. Ens cal retornar a la collada on hi havia el rètol indicador, quan hi arribem observem que la màquina que marca el traçat per l'esquí de fons ja a passat, per una estona doncs no ens caldrà obrir traça. Ven haviat arribem a una bifurcació on un rètol indica que per l'esquerra es va a la Torreta de l'Orri, tornem doncs a haver d'obrir traça. De forma còmode arribem al Planell del Llosers i poc més endavant a la Portella on sortim definitivament del bosc i des d'on tenim ja, una visió de tota la resta del recorregut. Al final de la Portella coincidim tangencialment amb l'Estació d'Esquí de Portainé i mentre que nosaltres remuntem el pendent final suant la cansalada, pel costat ens van passant legions d'esquiadors estranyats de la nostra presència.
Bona part del cim de la Torreta de l'Orri està ocupat per instal.lacions d'antenes de comunicació a més de les pròpies de l'estació d'esquí (no bar) així és que aprofitem per fer quatre fotos i iniciem el descens. Ens cal refer un curt tram de la pujada per on havíem vingut per tal de prendre una ampla carena que de forma directa ens portarà al refugi. Inicialment baixem pels amplis rasos i bastant avall ens retrobem de nou amb el bosc. Aquest tram de bosc si no hi ha traça ens a serà útil el GPS. Arribem al refugi i ara tan sols ens cal resseguir la pista del fons de la vall fins al Port del Cantó


                            VIDEO                        FOTOS                             TRAK                         MAPA