dilluns, 31 d’agost de 2015

PIC DE THOUMASSET



Després de molts anys torno a visitar la Vall de Rialb per tal de pujar aquest cim que es troba íntegrament en territori francès, en aquella ocasió ho feia amb esquís, a la muntanya hi havia molta neu i recordo que remuntant pel fons de la vall, el vessant del Pic de Font Blanca presentava un aspecte impressionant, semblava un cim himalaienc.
Per pujar el Thoumasset cal venir al Serrat on hi ha disposada una gran àrea d'aparcament situada al costat de la confluència entre les valls de Sorteny i Rialb. Un camí molt ven senyalitzat,  ens fa guanyar alçada suaument a el llarg de la vall, passem a prop del refugi de Rialb i vall amunt arribem a un pont de fusta que és on es bifurca el camí, nosaltres creuem el pont (per l'esquerra el camí es dirigeix a la Portella de Rialb) i tot seguit deixem unes cabanes de pastors enlairades a la nostra dreta. Arribem a una nova cruïlla on el camí es torna a bifurcar, a la dreta porta al Port de Banyell, nosaltres prenem a l'esquerra camí del Port de Siguer. El camí comença a pujar fort, arribem a una valleta i tot seguit al Port de Siguer.
Del Port ens cal baixar uns cent metres fins a l'Estany Blau i vorejar-lo tot deixant-lo a la dreta en el sentit de la marxa. Ens cal anar a buscar una àmplia canal quasi situar-nos sota el mateix vessant del pic. El camí es fa fonedís però comencem a trobar nombroses fites que ens ajuden a remuntar sense complicacions fins a la carena superior. De la carena seguim pujant pel fàcil pendent fins al cim. El cim del Thoumasset ens mostra una àmplia perspectiva de totes les muntanyes de l'entorn, des de la Pica d'Estats i zona Certascans fins a l'Arieja i serres fronteres.
El retorn el fem pel mateix itinerari, nosaltres com que el dia acompanyava, vàrem decidir que dinaríem a la riba de l'Estany Blau i que abans però ens faríem un bon bany reconfortant. i així va ser, de manera que quant de nou ens posàvem en camí amb la panxa plena i el cos recuperat, ja estàvem a punt de menjar-nos un altra muntanya

                                    VIDEO                       FOTOS                             TRACK               
                                   

dissabte, 29 d’agost de 2015

PEÑA TELERA (Retorn per Peña Parda)



Situat a l'est de la Serra de la Partacua, la Peña Telera domina els extensos camps de pasturatge situats al nord amb una muralla que supera els mil metres d'alçada. L'ascensió des de l'Ibón de Piedrafita remunta fins a la Forca de Cobichirizas, els darrers 400 m són una canal pedregosa on una traça desdibuixada ens ajuda a progressar. Un cop a la forca cal afrontar el pas de La Fajeta, un corriol que discorre pel mig d'una faixa vertiginosa però que no comporta gran dificultat (sense neu i amb terreny sec). Superat aquest pas cal remuntar una canal bastant dreta per bona roca i terreny segur que ens acaba deixant a una valleta. Comencem a remuntar el vessant somnital de Peña Telera, tot i que sembla molt dret, entre les traces de camí i les fites a poc a poc arribem còmodament al cim.
Pel descens hem de dirigir-nos cap al Collado Telera, trobarem algunes fites indicadores que ens portaran fins un pas clau que ens permet baixar la grada rocosa. Del coll remuntem fàcilment la Peña Parda. El descens pel vessant sud de Peña Parda constitueix la part complicada de l'itinerari, es tracta d'un extens pla inclinat on cal anar resseguint les fites que indiquen els passos claus i que ens portaran a l'únic pas factible que permet superar la vertical muralla rocosa que circumda tot el peu del vessant. Un cop superat aquests obstacles, traces de camí i fites en porten a remuntar fins a la Forca de Cobichirizas resseguint la base del cingle.
Un cop a la Forca només cal refer el camí fins a l'Ibón de Piedrafita i Piedrafita de Jaca.Normalment la pista que puja a l'ibón està tancada al trànsit a l'alçada del parc temàtic de Lacuniacha on hi trobem una àrea d'aparcament.

La Peña Telera és un cim que tot i no ser massa difícil és complicat de pujar, demana de certs coneixements de muntanya i la seva ascensió la hem de fer tan sols quant tenim seguretat de bonansa climatològica. Cal descartar el descens pel vessant sud de Peña Parda si no disposem de bona visibilitat.

VIDEO             TRAK            FOTOS        Refugio Telera


dimecres, 12 d’agost de 2015

PIC DE MIDI D'OSSAU (Pic + tour)



Singular muntanya que s'enlaira solitària d'entre extensos camps de pasturatge, sense obstacles visuals i que fa que se la reconegui en la distància. Hem vingut primer a pujar-la per a continuació donarli una circumval.lació completa a través d'un circuit que farem en dos dies, passant nit al refugi d'Ayous.
La seva via normal d'ascensió d'entrada presenta un aspecte imponent que intimida una mica, però la seva verticalitat no és tant com d'entrada aparenta. L'ascensió és exigent i entretinguda i sense ser en cap moment difícil demana tenir bon peu i facilitat per la grimpada. La via te dos sectors diferenciats, una primera part mes vertical on cal superar tres xemeneies i una part superior formada per un gran pla inclinat que porta fins al cim. és aconsellable portar corda per poder fer assegurances o be rapel en el descens. Las tres xemeneies disposen d'instal·lació.
El circuit que rodeja la muntanya discorre a través de bons camins molt ben senyalitzats fins al refugi d'Ayous i Cabanes de la Hosse, a partir d'aquest punt el camí acaba fent-se fonedís i tan sol apareix per estones entre les extenses pastures, també  trobem alguna fita ocasionalment. Aquesta manca de camí ben definit i essent el terreny molt planer i modulat fa aconsellable l'ús del GPS en tota la pujada al coll d'Anéou i bona part de la baixada a l'aparcament del Portalet, ja que en cas de boira ens costarà trobar la bona orientació. Al llac de Bious-Artigues és un racó molt turístic on època estival hi podem trobar venedors de creps i begudes. Els refugis de Pombie i Ayous situats estratègicament en indrets privilegiats, també ens ofereixen qualsevol servei que precisem. El d'Ayous és molt freqüentat per turistes i caminadors ocasionals, per tant cal fer la reserva amb força temps d'antel.lació. Tota la zona és intensament destinada a la ramaderia, i a el llarg de bona part del nostre camí anirem trobant ramats de vaques, cavalls i bens,  això ho dic per que tot i que l'aigua no ens faltarà cal portar algun producte potabilitzador o bé preguntar a als pastors on estan les surgències.

            VIDEO                   TRACK                     MAPA-1                     MAPA-2                   FOTOS