dijous, 12 de març de 2015

PIC DE COSTA PUBILLA (Serra del Montgrony)

Som a finals de febrer i quasi no hem estrenat la temporada de raquetes de neu, sigui tant pel mal temps com per la disponibilitat de sortir del grup, i ara que aquests dies passats ha caigut gran quantitat de neu, el perill d'allaus és molt alt, de nivell 5 amb tendència a passar a 4, així és que toca tenir paciència i esperar que la capa nívea s'assenti. Decidim però buscar un indret, a poder ser proper on no hagi nevat tant i ens a serveixi per alliberar energies. El lloc escollit és el Pic de Costa Pubilla situat a la Serra del Montgrony, d'alçada modesta però molt adient a las caminades fàcils, tot i que sabem que a muntanya a ventat molt, decidim anar-hi, ja que el cap de setmana es presenta amb molt bon temps. 
La sortida va acabar essent un mix-mix, meitat en raquetes, meitat caminant sense, al cap de vall tot és caminar. Les barrufades havien transportat tota la neu de les carenes a las zones més baixes, grans quantitats en torrenteres i vessants no exposats al vent, en definitiva que mentre bona part de les carenes estaven netes, les raquetes eren força útils a cotes baixes. Aquest llarg recorregut de lloms careners es paisatgísticament esplèndid, la baixada de retorn pel vessant sud es fa inicialment per senders o intuïtivament, i arribant al fons de la vall trobem una pista que caldrà ressegui fins ensopegar amb un GR que ens permetrà tanca el cercle de forma còmode i agradable. Itinerari molt aconsellable d'aprofitar quan sapiguem que hi ha neu a la zona, puix que és molt proper i pot servir per a la iniciació en la pràctica de les raquetes de neu


       VIDEO AMB RAQUETES     TRAK                                                               VIDEO CAMINANT      TRAK            

dimecres, 11 de març de 2015

CAMÍ DELS BONS HOMES (I)


 Finalment hem arribat a territoris fronterers, a partir d'ara ens caldrà tan sols canviar el "bon dia" pel "bon jour" i per sort només això. Al contrari d'altres terres llunyanes on la "border line" és sinònim de canvis importants i probablement de mal rotllo, aquí l'únic que podem alterar és el nostre estómac, ja que les taules d'embotits seran substituïdes per les taules de formatges.
Ara que estem a meitat de camí, reflexiono i penso en tots aquests viaranys que hem anat travessant i els trasllado 700 anys enrera, i en el context causa dels fets. Uns personatges que pertanyen a un ordre religiosa, son obligats a abnegar de la seva fe, o es cenyeixen a l'estricte dogma que imposa l'església de Roma, o la foguera. Esta clar que el camí de la redempció passa per l'exili, aconseguir esquivar els tentacles de l'inquisidor, i fugir a la foscor del desconegut. Pel davant els esperen profundes valls, extensos boscos i altes muntanyes; el fred i les turmentes i per si tot això sigues poc els caldrà travessar territoris que tot i ser poc habitats, quan ensopeguen amb altres pobles, la malfiança de les gents els transforma en hostils.

Va ser una fugida a través de la vasta geografia, una dispersió a la recerca de l'aïllament i l'anonimat, i malgrat que el poder de l'església no tenia límits, alguns d'aquests Bons Homes varen aconseguir ser acollits en llunyanes i remotes comunitats.

És sota tot aquest context, que camins com aquest, que avui en dia no deixen de ser en el fons rutes amb un únic interès comercial com es el dinamitzar el turisme en zones concretes, poden ser afrontats des d'un altra perspectiva, amb imaginació i perquè no, intentant viatjar en el temps. Podeu veure les imatges d'aquesta primera part del Camí dels bons Homes, 5 etapes en territori català    
 VIDEO-MUNTATGE